FESTIVALS D'ESTIU

L'home tecnològic dels evolucionistes radicals viurà permanentment a l'estiu. No sé si ens hauríem de començar a preparar. Quan la tècnica s'hagi socialitzat i la cooperació guiï la nostra conducta podrem, pràcticament, deslliurar-nos de l'anacrònica càrrega del treball i viure contínuament exercitant l'oci o potser, si s'és de naturalesa inquieta, la creativitat. Entretant, haurem de conformar-nos amb l'excepció dels estius i amb el regal per als sentits en què s'han convertit els nombrosos festivals que se celebren durant aquest període. Sorgint, com sorgeixen, de l'aliança circumstancial entre el món de la promoció turística: el germà ric, i el món de la cultura: el germà pobre, hi ha gent procedent d'aquest segon àmbit, que amb l'ànim ressentit per les indignes estretors i l'escassa presència i prestigi social de diari, a l'estiu no en poden gaudir desinhibidament i els consideren un artifici presumptuós, quasi una ofensa. És una reacció comprensible però en aquest estadi de l'evolució, els recursos que es poden segrestar del futbol o de les hamburgueseries, o dels parcs aquàtics, per destinar-los a aquests festivals, encara que siguin petulants, són doblement valuosos. Proliferació Emociona comprovar com creixen i es multipliquen, com es consoliden i agafen el vol, i no sé si ha arribat el moment en què convindria considerar la possibilitat de coordinar-los fins on sigui possible, i conservant la seva diversitat però sumant esforços i encants, projectar-los al món de manera conjunta, convertint aquesta zona, durant l'estiu, en un parc temàtic de música i espectacles, en un paradís artificial on l'oci pugui esdevenir una activitat digna. No sé si existeix el turisme interessat en una oferta d'aquest tipus, encara que sigui com a complement dels atractius de la nostra oferta habitual de país turístic del sud, però en cas d'existir, és precisament el turisme que seria desitjable que envaís hotels i carreteres. Dolça invasió la seva. E l Festival gironí de Músiques Religioses, el de la Porta Ferrada, que aquest any està celebrant el quarantè aniversari amb una programació impressionant, la Shubertíada de Vilabertran, el de Peralada luxós com sempre, el de Jazz&gospel de Roses, el de Jazz de la Costa Brava, el de Cadaqués, el de Músiques de Torroella de Montgrí, i molts d'altres. Tots convoquen figures extraordinàries, aprofitant que a l'estiu el centre de gravetat es desplaça cap al litoral. Vaig visitar Torroella durant el cap de setmana en què el seu festival s'estén a les anomenades músiques del món, que al capdavall són músiques clàssiques (si hem de mantenir-nos en aquesta definició sempre incòmode) d'altres indrets. És una plaent proposta de confraternització, de diàleg entre cultures, imprescindible en aquests temps d'ira, que s'intenta arrodonir amb el Mercat del Món i la seva oferta de productes artístics i gastronòmics d'altres àrees geogràfiques, i la presència de diverses entitats centrades en la denúncia de les tràgiques relacions nord-sud. Algú pensarà que és un cant a la multiculturalitat artificiós, una versió edulcorada i teatral de la convivència que eludeix les arestes de les dificultats quotidianes, dels xocs que produeixen els diferents tempus històrics. Fins i tot acceptant que aquesta gent escrupulosa tingui la seva quota de raó, l'esforç dels organitzadors no és endebades. Aquest és el nostre destí i no és cap mala idea plantejar-nos el futur en comú a partir de les manifestacions artístiques de cada poble, que acostumen a expressar la dimensió humana que compartim. O no canten totes les cultures a les mateixes coses, o no tenim somnis i angoixes similars, o no som, tots els humans, víctimes de les mateixes passions, com afirmen els clàssics. Sota aquesta deliciosa barreja de components culturals, cívics i fins i tot vindicatius presents a Torroella, que a més, i aquí és on resideix el prodigi: convoca milers de persones, hauríem de bastir, si em permeteu somniar, la nostra oferta de festivals d'estiu. Un oasi en efecte, però un oasi perfecte per entretenir-nos durant el trànsit, inexorable però jo diria que imperceptible, que ens ha de conduir a la humanització.