Les dimensions d’aquesta xarxa provoquen vertigen. Com el cosmos, cada dia més profund, més extens, més inabastable. Segons com fascina però també, segons com, desanima i em penso que és justament la impossibilitat de copsar-ho, d’abastar-ho, de fer-se’n un mapa mental que produeix aquesta sensació.
Qui sentit té aleshores obrir un bloc més? És tal vegada alguna cosa semblant a llançar una ampolla amb un missatge a l’oceà? Un rampell de nàufrag?
No ho sé, és molt més fàcil preguntar que respondre, i en tot cas ja fa temps que he descobert que les respostes sempre són fràgils i revisables i que el que cal és concentrar-se en formular les preguntes més pertinents.
Per tant, no tinc ni la més remota idea de quin interès té aquest bloc, ni de quanta gent el llegirà, però em penso que aquestes no són bones preguntes. Serveix, o em serveix a mi, per compartir, per comunicar, per explicar valent-se de les enormes possibilitats que el món digital proporciona.
Em servirà d’entrada, per conduir als hipotètics i no sé si improbables navegants, cap a aquells llocs web que desbaraten afirmacions falsament tancades, que il•luminen els enormes espais d’ombra i ens proporcionen un relleu menys enganyós de la realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada